Xabier Casal, el nostre benvolgut professor, sempre ens parlava d'un curs en un poble perdut enmig d'Alemanya on podies jugar al futbolí amb el Cuarteto Casals i, de pas, aprendre com en cap altre lloc sobre la música de cambra. Aquest poble es diu Weikersheim, i allí hem passat 10 intensos dies com a participants de la 69a edició del Jeunesses Musicales International Chamber Music Campus. Ha estat una experiència inoblidable en la qual hem conegut persones i artistes únics. En aquest article us contem els detalls d'aquest nou capítol Lítore!
Sembla que ja s'ha convertit en tradició: una bona trobada sempre comença amb una odissea per a arribar al lloc de destinació. El dia 4 de setembre començaven els nostres viatges des de Tomiño, Molins de Rei, Hèlsinki i Zúric. Després d'unes hores de vol arribàvem a Alemanya dividits entre greus i aguts: Sira i Jaime a Frankfurt, i Miquel i Hugo a Stuttgart. Ara solament ens faltava agafar unes quantes connexions de tren fins a la nostra destinació final: Weikersheim. Aquest poble de conte, de menys de 8000 habitants i situat a la regió de Baden-Wüttemberg a Alemanya, va acollir entre els seus històrics carrers i edificis la 69a edició d'aquest curs organitzat per Jeunesses Musicales Deutschland. En aquesta ocasió, vam compartir l'experiència amb 19 grups, entre ells els nostres companys del quartet de saxòfons Osimun Quartet, el trio de saxòfons A-Delta, el quintet de metalls KamBrass, 3 trios de piano, violí i cello i 13 quartets de corda.
Durant tots aquests dies, vam dormir i vam menjar en una residència de la pròpia institució de Jeunesses Musicales Deutschland. Durant uns dies, compartíem també les instal·lacions amb altres grups de músics, encara que comptàvem amb les nostres pròpies habitacions per a dues o tres persones. Els menjars eren abundants i podies repetir les vegades que volguessis, i encara que alguns dies la qualitat era millor que altres, el servei i la varietat van ser molt bons en general. Fins a les tasses i els plats tenien el logo de Joventuts Musicals! Ens vam sentir molt còmodes vivint allí durant aquests dies, i també sorpresos que al poble hi hagi unes instal·lacions tan bones exclusivament per a acollir residències musicals.
Cada dia comptàvem amb 3 hores de reserva d'una aula per a assajar. El millor de tot és que ho fèiem en l'increïble castell de Weikersheim, el qual té una part preparada per a l'activitat musical amb nombroses aules, pianos de cua i sales de concert. De l'allotjament al castell simplement havíem de caminar 5 minuts. No hi havia excuses: era un entorn ideal per a assajar i aprendre al màxim! I així ho vam fer.
Cada dia al matí o a primera hora de la tarda, cada grup tenia una classe d'1 hora i 30 minuts amb un dels professors del curs. En aquesta edició, vam poder aprendre d'Arnau, Abel, Vera i Cristina del Cuarteto Casals; Angelika Merkle, pianista; Gregor Sigl, del Artemis Quartet; i Heime Müller, director artístic del curs. El primer dia, després d'arribar del nostre llarg viatge, tots els grups vam haver de tocar 10 minuts. Aquest petit concert intern va servir per a què els professors escolliren les agrupacions amb les quals volien treballar, ja que cadascun impartia classe al mateix grup durant 3 dies seguits. En el nostre cas, vam tenir el plaer de treballar amb Arnau Tomàs, violoncello del Cuarteto Casals; Cristina Cordero, viola del Cuarteto Casals; i la pianista alemanya Angelika Merkle. Moltes gràcies per compartir la vostra experiència i donar-nos interessantíssimes idees des de la visió dels instruments de corda!
Després de molt de temps, per fi vam tenir l'oportunitat d'asseure'ns a treballar el repertori amb calma i passar les 24 hores junts. Vam aprofundir en el Quartet per a Saxòfons Op. 109 d'Alexander Glazunov, el Quartet de corda Op. 20 no. 5 de Joseph Haydn i els Fantasy Etudes de William Albright. Els assajos van ser intensos però molt productius, i vam poder aconseguir un nivell de treball en el detall que ens ha vingut molt bé per a afrontar futurs projectes. També vam aprendre molt escoltant els nostres companys, grups d'altíssim nivell, i assistint a algunes de les seves classes.
En aquest entorn idíl·lic i en una de les sales més boniques del castell, la Rittersaal, el dia 7 de setembre vam assistir al concert del Cuarteto Casals, que van demostrar perquè són un dels millors quartets de corda del món. Dies més tard vam comptar amb altres activitats addicionals, com la xerrada de la manager Sonia Simmenauer i les sessions de ioga amb l’oboista Mirjam Budday.
Una de les millors coses del curs va ser l'organització. Tots els dies hi havia més que suficient temps per a aprendre, assajar i descansar. A les nits, ens reuníem en el celler del castell per a prendre alguna cosa i fer unes partides al futbolí i al billar. Allí podíem fer tot el soroll que volguéssim, els preus eren molt barats i podíem allargar la nit indefinidament. Sens dubte, aquest espai va ser essencial per a conèixer a tots els companys i relaxar-nos després de les hores de treball. Uns dies, fins i tot, va haver-hi un torneig de futbolí i un altre, un karaoke. Gràcies a Alisia i a Franka per l'excel·lent planificació!
Aquesta increïble experiència va posar el seu punt i final amb 3 dies de concerts en els quals tots els grups participants van interpretar un programa de 15 minuts en 3 llocs diferents. A nosaltres ens va tocar viatjar a la ciutat de Würzburg el dia 13 de setembre i tocar en la preciosa Toscana-Saal del palau Residenz Würzburg. El nostre repertori va ser Pypes, el segon dels Fantasy Etudes de William Albright, la quarta variació A la Chopin del segon moviment del Quartet per a Saxofons Op. 109 d'Alexander Glazunov, i el tercer moviment Finale de la mateixa obra. Vam rebre molt bones crítiques, tant de companys com dels professors, especialment sobre nostra performance de l'obra d’Albright.
Després de tocar, Sira se’n va anar corrent a la parada de bus de camí a Zúric, i la resta del quartet ens vam quedar fins al diumenge per a aprofitar l'últim dia del curs i la festa final. El diumenge 15, agafàvem el nostre vol de tornada a la rutina, cansats, pensant ja en la pròxima aventura.
No podem oblidar donar les gràcies a Oriol, Maria, Joan, Xavier i Guillem (KamBrass Quintet) i a Álvaro, Miguel i María (A-Delta Trio), per la vostra proximitat i afecte. Ha estat un enorme plaer conèixer-vos més profundament i comprovar que no solament sou grans músics, sinó grans persones. Fins aviat!
Comments