Avui us portem la entrevista que el vam realitzar a un dels més importants i reconeguts compositors a nivell internacional, el català Hèctor Parra i Esteve. Durant la seva destacada carrera ha pogut formar-se de la mà de mestres com David Padrós, Carles Guinovart, Brian Ferneyhough, Jonathan Harvey, Philippe Manoury, Philippe Leroux, Horaci Vaggione, José Manuel López López o Michael Jarrell. A més a més, ha estat resident en el IRCAM-Centre Pompidou a París i ha ensenyat composició en el Curs Internacional de composició i d'informàtica musical d'aquest institut. La seva projecció internacional li ha portat a rebre nombrosos i prestigiosos reconeixements com el Premi Nacional de Cultura 2017 de la Generalitat de Catalunya o el Premi de Composició de la Fundació Ernst von Siemens (Alemanya) en 2011. Hèctor ha rebut múltiples encàrrecs d'institucions i orquestres de tot el món, i la seva música s'ha presentat en importants festivals internacionals. Ha compost òperes que han rebut elogis de la crítica i el públic, com Els Bienveillantes, Wilde, i Das geopferte Leben.
Gràcies per concedir-nos aquesta interessant entrevista, Hèctor!
Per a més informació sobre Hèctor Parra, aquí us deixem la seva pàgina web!
1. Com va sorgir el teu interès per la composició i què és el que més t'agrada de la teva professió?
Als 13-14 anys m’agradava escriure peces per a piano imitant l’estil de compositors com Scriabin o Poulenc. Fins als 24 em vaig dedicar principalment a treballar el piano, i vaig tenir la sort de tenir professors extraordinaris, com Mª Jesús Crespo. La seva influència en la meva activitat compositiva posterior ha estat molt forta, ja que el treball tècnic i musical d’obres pianísticament complexes de Liszt, Chopin, Brahms, Rachmaninov, Ravel, etc. ha marcat el desenvolupament de la meva pròpia escriptura instrumental. Però només va ser a partir de 2002, un cop instal·lat a Paris i treballant la música electrònica a l’IRCAM, que vaig veure clarament que m’havia de dedicar a escriure. I des del 2006, tinc la sort de poder-ne viure. El que més m’agrada de dedicar-me a la composició és el fet de concebre en permanència nous mons i de poder viure experiències úniques a través de cada nova obra.
2. En les teves notes al programa, dius que “els Fragments Striés están inspirats per la pintura de Pierre Soulages i, més concretament, per les poderoses estries i reflexos lluminosos que caracteritzen les seves Peinture outrenoir dels anys vuitanta i de principis dels noranta". Com vas conèixer aquest artista i per què et vas inspirar en el seu concepte pictòric per a compondre Fragments Striés?
Vaig conèixer la seva pintura al Centre Pompidou a Paris el 2002. Se seguida em va fascinar, ja que l’experiència d’estar davant d’un dels seus quadres te a veure amb la percepció de l’espai i del temps, i de la pròpia consciència d’existir: el negre massiu de la seva pintura, que conforma una mena de mur on ens hi veiem reflectits, esdevé al cap d’uns minuts de contemplar-la, una finestra cap a un món desconegut.
3. En una o poques paraules, com definiries Fragments Striés?
Fragments Striés és una obra breu composta per quatre instants, quatre mirades a l’obra de Soulages, i concretament a una sèrie de quadres molt purs i de tamany mitjà, on la direccionalitat de les estries, específica per a cada quadre de la sèrie, defineix l’arquitectura del conjunt.
4. Hem interpretat moltes vegades la teva obra en concursos i concerts, i sempre ens hem trobat que a tot el públic li agradava. Fins i tot, gràcies a ella vam aconseguir el Premi a la millor interpretació d'una obra de compositor espanyol al XXIV Certamen Internacional de Jóvenes Intérpretes Pedro Bote. Per què creus que aquesta obra funciona tan bé i al públic li agrada escoltar-la?
Penso que primer de tot, la sort és meva que quest quartet sigui interpretat per músics de tanta qualitat i tan inventius com el Lítore Quartet! El compositor, en primer terme, escriu pels músics. I aquests són els qui verdaderament transmeten els pensaments que hi ha a la partitura al públic. Però durant aquest acte de transmissió -el concert- els símbols i les estructures que el compositor ha deixat escrites o suggerides a la partitura s'enriqueixen enormement i es desenvolupen a través del pensament i l’emoció dels intèrprets. I això és el que arriba al públic, no…?
5. Com a compositor, quins diries que són els punts forts i febles del saxòfon com a instrument?
Ostres, no és una pregunta fàcil, i jo no sóc saxofonista! Diria que els punts forts tenen a veure amb la plasticitat extrema del so de l’instrument, tant en l’articulació (des dels slaps més secs i percussius al so tenuto més continu i misteriós) com en el color (des del so més simple i pur –més complex d’entrada en tot cas que el d’altres instruments de vent com la flauta) fins a sons nodals i complexos com multifònics amb trinats interiors). Les possibilitats expressives són extremes, així com les subtileses de fraseig i d’articulació que permet. Malgrat tot, a certs compositors els preocupa el timbre de l’instrument, que és molt característic i dens, o certes connotacions musico-culturals (jazz, música de ball, etc.).
6. En els darrers anys estem vivint un increment del número i nivell de saxofonistes i quartets de saxòfons. A la vegada, els compositors estan escrivint molt per al nostre instrument. Per què creus que està passant això en l'actualitat?
Simplement penso que el saxòfon és un instrument de primer ordre, amb unes possibilitats expressives tan afins al món actual, a la seva riquesa, al seu ritme i als seus colors…
7. Quines són les teves inquietuds o projectes presents i futurs?
Inquituds, uf, no ho se.. Fa tres dies que vaig acabar JUSTICE, una òpera que s’estrenarà el proper 22 de gener al Grand Théâtre de Genève. Amb llibret de Finston Mwanza Mujila sobre un guió original de Milo Rau, ens situa a Katanga, al Sud-est de la República Democràtica del Congo, on el febrer de 2019 una de les principals multinacionals extractores de matèries primeres provocà un accident amb àcid sulfúric en el que pan perdre la vida 21 persones, entre elles molts infants, gota a gota! En l’òpera, tractem el desequilibri injust de poder entre una societat civil completament abandonada, empobrida i sovint genocidada, un estat afeblit gairebé inexistent, i les grans multinacionals occidentals i asiàtiques que continuen saquejant les immenses riqueses naturals de l’Àfrica central tal com ho feien en l’època colonial. Però JUSTICE se sentra en experiències humanes individuals –en la mare que ha perdut la seva filla, en el jove que ha perdut les dues cames, en personatges ben reals que ens tranmeten emocions ben reals també. Com la música pot canalitzar-les i arribar al més gran nombre de persones? Aquesta és una de les meves principals inquietuds actuals.
Recentment hem gravat i publicat el seu quartet per a saxofons titulat Fragments Striés (2004), en el qual Hèctor Parra expressa musicalment les pintures de Pierre Soulages, conegut com “el pintor del negre”. Doneu-li un cop d'ull!
コメント